Héctor Bellmunt Villalonga és el meu actual entrenador d'atletisme,ell es l'encarregat d'elaborar els nostres
plannings setmanals,que són els textos on estan explicades totes les sessions d'entrenament que fem al llarg de la setmana.Per a arribar a ser un entrenador professional cal tindre molta preparació i haver realitzat uns estudis molt especialitzats.Ell m'ha deixat fer una ullada als seus records,a la vida que tenia de jove quan només era aficionat al món de l'atletisme,esport que ell mateix practicava.
Yaiza: Desde quan tens afició per l'atletisme?
Héctor: Quan feia sisè de primària José Ortuño ( un important entrenador de Castelló) va fer un primer intent d'introduir-me en l'atletisme ,però no va ser fins als 17 anys quan realment vaig entrar en aquest món.
Y: On i quan entrenaves?
H: La veritat es que he entrenat en molts llocs diferents ;en les pistes del Gaeta Huget (molt diferents a com estan actualment,era molt més difícil perquè no teniem gespa ,la pista era més dura i anaven per un sòl de terra per a calfar.També he entrenat en l'estadi del Castàlia i fins i tot en el col.legi de Penyeta Roja.Entrenava uns quatre dies a la setmana i segons la temporada he arribat a entrenar els dissabtes i diumenges.
Y: Els entrenadors eren durs o es portaven bé amb tú ?
H: Es portaven prou bé ,però com diuen ; "el que algo vol,algo li costa" i sempre hem de sacrificar-nos per allò que ens agrada i volem.Els entrenadors només intenten motivar-nos per seguir endavant i per donar-nos la preparació necessària per que obtinguem els nostres objectius,per tant considere que quant més dur és un entrenador,millor te prepara.
Y: Alguna volta vas guanyar un campionat important?
H: Guanyar guanyar, no que jo recorde, però si que he anat als campionats absoluts autonòmics,a un campionat d'Espanya, i alguna que altra lliga i una trobada entre clubs,que es va celebrar en Jaén,on vaig quedar segon en triple amb una marca prou bona.
Y: Va ser difícil combinar els entrenaments amb els estudis ?
H: És complicat,qualsevol esportista que arriba a certa edat on els estudis comencen a estrenyer sap que és dur,hi ha que tindre molta organització , uns bons plans d'estudis i sobretot saber quines són les teues prioritats en la vida ,però jo el vaig traure tot prou bé,fins i tot tenia temps per ajudar al meu pare en el seu negoci familiar.
Y: Perquè vas decidir fer-te entrenador?
H: Perque m'agrada transmetre i ensenyar lo que és l 'atletisme.Vaig estudiar INEF,que era lo que realment volia, m'agrada molt l'esport,especialment l'atletisme i aquesta carrera s'adaptava molt bé a les meues preferències.Una volta vaig acabar la carrera ,hem vaig treure el títol d'entrenador nacional d'atletisme i actualment estic fent un doctorat,que són uns estudis superiors.
Y: Trobes en falta l'entrenament i la competició?
H: Crec que tots els "atletes jubilats" somnien a voltes amb els anys de durs entrenament ,de caps de setmana de competicions ,de totes aquelles persones que coneixes en els campionats,amb les quals pots crear grans amistats...A voltes si que m'agradaria tornar a viure eixos moments,però d'altra banda no he deixat eixe món, ara sóc jo el que entrene a altres i m'ompli de satisfacció vore com els meus atletes es van superant i van aconseguint marques,encara que no el practique tinc metes,les meues metes són que els meus atletes aconsegueixen tot allò que a mi m'hauria agradat aconseguir.A més jo encara faig les meues caminates i practique molt d'esport amb el meu xiquet.Jo pense que a qui li agrada l'esport de veres mai deixa de practicar-lo.
Y: Moltes gràcies per haver-nos explicat un poc la teua experiència com atleta,potser que moltes persones s'identifiquen amb tú.
H: De rés Yaiza,és bonic tornar a recordar la meua joventut ,sempre hem de tindre-la present això ens ajuda a seguir endavant en la vida.Tot lo que ja hem viscut és una experiència de la qual podem aprendre .Gràcies a tú per prestar-me tota aquesta atenció.
