Fins a on hem arribat ¡

Hi ha voltes que es millor tancar la boca.

Experiència valenciana

Hi ha voltes que es necessari cambiar d'aires,provar noves coses,viure aventures i deixar els problemes darrere.L'estiu passat vaig estar per la zona de la Mediterrènia,més concretament per les terres valencianes, aquest lloc sempre m'havia cridat l'atenció, a més tothom hem parlava de la qualitat de la seua gastronomia i gràcies al viatge vaig tindre el plaer de comprobar-ho.

Vaig recòrrer mil pobles i ciutats a fi de trobar els millors restaurants de comides típiques.En una d'eixes rutes vaig trobar un lloc que hem va cridar l'atenció per la seua original d'ecoració, el menjador estava situat dins d'una cova i tot estaba il.luminat amb ciris de moltíssims colors.

Vaig decidir entrar i allí dins, a més de la boníssima atenció que vaig rebre hem van servir una típica paella valenciana que estava boníssima,tant va ser que vaig demanar l'atenció del cuiner per donar-li la meua enhorabona.Ell estava encantat, vam parlar i hem va comentar que estava molt orgullós del seu restaurant i molt agraït als turistes,als quals impressionava amb els seus plats,ens vam acomiadar i jo vaig seguir endavant amb el meu recorregut.

Després de fer visites a l'interior de la comunitat, hem vaig decantar per anar a llocs més costers,on a més d'agafar color en la platja vaig quedar bocabadada per les vistes.Només arribar vaig estar envoltada per un intens olor marí,fet que hem feia recordar la meua infantesa a les terres granadines, tot ere tan blau i tan húmid (...) m'agrada molt eixa sensació de sentir-te envoltada de la própia aigua de la mar , es com ser una part d'esta.

El meu recorregut va acabar i després d'haver fet una escapada sabàtica ,vaig tindre que tornar a la mateixa rutina de tots els dies,però, ja hem sentia molt millor,més relaxada ,com si fós una persona nova a més l'experiència hem va meravellar i pense tornar perquè encara tinc massas coses que descobrir en aquelles fantàstiques terres.

Noves festes?

El passat 1 de novembre es va celebrar al nostre país el dia de tots els Sants.Aquesta festa de caràcter religiós va estar plena de monstres ,vampirs ,bruixes i bruixots entre altres personantges de terror.Encara que no es una tradició nostra,cada volta el món es troba més globalitzat i així el reflectixen les festes que celebrem.

Si preguntes als teus avis per Hallowen,es creuras que t'has tornat boig i no saps el que dius,la raó d'aixó  es que estes noves festes tenen un origen estranger i progressivament les anem incorporant a la nostra cultura.

Des del meu punt de vista crec que aixó no deuria ser així.Gran part de les celebracions les han incorporades els grans  establiments,com escusa per fomentar el consumisme; que tant de moda trobem en la nostra societat actual.Si les celebrarem d'una forma més tradicional,basant-nos en les ilusions dels xiquets o en l'amor del dia de san valentí ,per exemple,les acceptaria de bona gana,però no es així ,hem oblidat el vertader sentint de les festes ,els seus origens.

Volem incorporar-ne de  noves  i no sabem per quin motiu es celebren i a més estem oblidant els vertader significat de les nostres tradicions.
Ens hem d'adonar de tot aixó abans d'incloure en els nostres calendaris noves festes i noves celebracions de les quals d'esconeixem els origens .

Futbol vs. Altres esports

Potser el tema del qual parlaré no siga de gust per a tots,però crec que escriure sobre això defineix molt com sóc jo.

Es tracta del futbol, aquest es un esport de moltíssima importància hui en dia. Són milions de seguidors els que es passen quasi tots els dels caps de setmana davant  la televisió o en els estadis ,animant al seu equip,cridant fins deixar-se la veu o fins i tot barallar-se amb els seguidors dels altres equips per tindre unes opinions diferent.

Encara així és un esport més ,i els esports sempre són positius.

El problema que jo trobe és la immensa importància que li han donat al futbol, menyspreant altres esports que, pot ser, necessiten  més tècnica,més hores de treball, una major disciplina i que encara així s’inverteixen moltíssims diners a pagar als jugadors de futbol professional, que estic d'acord  que han tingut que treballar molt dur per arribar on estan i que ells viuen d’això, però no aprove que altres esport com la gimnàstica rítmica ,els qual necessiten més de vint-i-cinc hores a la setmana , el tennis o fins i tot l'atletisme (el que jo practique ) no arriben a aconseguir el reconeixement que es mereixen i no s'hi gasten  els diners necessaris com per a poder viure d’això. Mentre que són centenes les persones que poden viure del futbol, les que poden de altres esports estan comtats amb els dits de les mans.

I ,és que ,per a molts esportistes que no practiquem el futbol ,és molt frustrant vore com en un partit ,falten entrades per a totes les persones que volen presenciar l'espectacle en directe ,mentre que si vas a un campionat d'atletisme, a un nivell que ja podríem considerar prou important, decep molt vore que en les grades només trobem als pares i mares , als entrenador i pot ser algun amic o comtats aficionats.

Amb tot això no vull crear una mala imatge del futbol, només donar una idea sobre les meues opinions .Que potser en cada país hi ha un esport que destaca més que uns altres i se li dòna una major importància ,però també dir, que el just seria tindre major diversitat per a poder jutjar  altres esport ,no simplement entendre què és un penalti o un corner, sinó, entendre també que és un nul , un espagat o una bola de set.

El perill de les noves tecnologies

Estem en una època en que la tecnologia a guanyat gran importància.

Cada dia augmenta el nombre de persones que tenen comptes en programes com tuenti, facebook o twiter on totes les seues dades i la seua identitat personal poden ser vistes per qualsevol.

L’ utilització d’estos programes forma part de la nostra rutina diària. Ens fem comptes per conversar amb els amics, per tindre els rècords i les fotos guardades, per exposar les nostres opinions sobre diferents temes d’actualitat...Però, no ens adonem dels vertaders problemes que estos programes comporten.

En el moment en que ens fem el compte, hi ha una sèrie de pàgines que te demanen unes dades personals; les quals passen a formar part de la companyia del programa al que ens hem unit.

Per a poder accedir a eixes dades de manera legal ,la companyia ens mostra una o diverses  pàgines, plenes de lletra petita, on ens informen de tot el que pot comportar  la creació d’eixa pàgina,però, com que confirmar que estàs d’acord amb les normes es tan fàcil com polsar un senzill “accepte” , molta gent no llig esta pàgina i desconeix el que realment es pot fer amb les seues dades personals.

Per evitar-nos sorpreses inesperades ,hem de tindre tota la informació necessària sobre el compte que ens volem fer ,comprovar si es legal i tindre consciència sobre el que pot  passar amb tot el que publiquem en la pàgina.

Per això,no et fies i llegís tot abans de donar informació personal, i encara més, pensa quina es la cara que vols mostrar als altres.

El meu significat de la paraula atletisme

Crec que el vertader significat de la paraula atletisme només es comprensible per a les persones que el practiquen.

En el meu cas, porte set anys en el món de l’atletisme. Per a mí es més que un esport.

Han sigut moltes les hores que he passat en les pistes ,entrenant i entrenant per aconseguir les metes,que jo mateixa,m’he proposat.

Al llarg de tots estos anys hi han hagut moltíssims moments que m'han fet sentir-me orgullosa, són eixos moments en què a la fí, després de molt sacrifici, s’aconsegueixen resultats. El superar-me a  mi mateixa i demostrar-me que sóc capaç de més del que em pensava o que realment si que he pogut arribar a això que en un principi veia que estava tan lluny .

Coses com estes només les poden comprendre les persones que practiquen l'esport, aquells que tenen les mateixes experiències que jo ,que després d'una intensa lluita arriben a superar-se personalment.

I no és només els resultats lo que li donen importància a aquest esport, és també la gent que coneixes, l’ambient esportiu en el qual et veus envoltat ,és un munt de noves experiències; de convivències amb altres persones i d’aconseguir sentir-te lliure desde el moment que poses els peus en el tartam.

T’alliberes de tots els problemes, desconnectes de tot i penses en esforçar-te per aconseguir que les competicions donen els fruits de totes les hores emprades en els entrenaments.

I eixos tretze,catorze o quinze  segons en que estàs corrent, només t’adones de deixar la ment en blanc, de pensar en la tècnica, de intentar mostrar a tots ,però, sobre tot demostrar-te  a tu mateix que pots ser més ràpid que el temps i és en eixe moment quan creixeràs com atleta ,però també com a persona.

Són molts els somnis,les alegries i els records que m’ha provocat l’atletisme i encara que també n’hi han hagut altres més tristos o que m’han fet sentir pitjor o fins i tot arribar a qüestionar-me si jo ,realment servis per a això, lo més important és que al final arriba un moment en que tot es passa i queda la satisfacció  d’haver-ho aconseguit , queden les grans amistats que fas de diferents ciutats i queden tots els moments que fan recordar que hi ha metes i que la majoria de les voltes estan més prop del que ens imaginem.

Rivals dins de la pista, companyes i amigues fora d'ella.